Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina
El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (en suec Nobelpriset i fysiologi eller medicin) és lliurat anualment per l'Institut Karolinska de Suècia a «científics i metges que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la fisiologia o la medicina». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són atorgats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables, a més de en medicina, en la química, la física, la literatura o la pau.[1]
Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè format per cinc membres i un secretari executiu que són elegits per l'Institut Karolinska.[2][3] Tot i ser conegut popularment com el «Premi Nobel de Medicina», Alfred Nobel va especificar clarament que seria lliurat per «fisiologia o medicina», de manera que els guardonats poden procedir d'un ampli rang de camps d'estudi.[3]
El primer Premi Nobel de Fisiologia o Medicina va ser atorgat el 1901 a Emil Adolf von Behring, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[4] El 1901, von Behring va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de desembre de 2008. En comparació, aquest mateix any el premi va ser atorgat a Harald zur Hausen, Françoise Barré-Sinoussi i Luc Montagnier, els quals van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros).[5] Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.[6]
Al llarg dels anys, els guardonats han procedit de diversos camps relacionats amb la fisiologia i la medicina. Fins al 2009, en vuit ocasions va ser atorgat per investigacions en el camp de la transducció de senyal per proteïnes G i segons missatgers, tretze per treballs en l'àmbit de la neurobiologia i el mateix nombre per contribucions en l'estudi del metabolisme.[3] Gerhard Domagk (1939), de nacionalitat alemanya, no va poder rebre el premi a causa de la prohibició del govern de l'Alemanya nazi. Més tard va rebre una medalla i un diploma, però no els diners.[7][8] Deu dones han guanyat el premi: Gerty Cori (1947), Rosalyn Yalow (1977), Barbara McClintock (1983), Rita Levi-Montalcini (1986), Gertrude B. Elion (1988), Christiane Nüsslein-Volhard (1995), Linda B. Buck (2004), Françoise Barré-Sinoussi (2008), Elizabeth Blackburn (2009) i Carol W. Greider (2009).[9] Fins a l'any 2010, el premi ha estat atorgat a 196 persones. Hi ha hagut nou anys (1915-1918, 1921, 1925, 1940-1942) en què no es va lliurar, en algunes ocasions per declarar desert i en altres per la situació de Guerra Mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[10]
Guardonats
[modifica]Guardonats per país
[modifica]Any | Guardonats | País | Motivació | |
---|---|---|---|---|
1901 | Emil Adolf von Behring | Imperi Alemany | Per la seva feina en la teràpia del sèrum, especialment en la seva aplicació contra la diftèria, mitjançant el qual s'ha obert un nou camí en el domini de la ciència i així ha posat en les mans del metge una victoriosa arma contra les malalties i les morts[11] | |
1902 | Ronald Ross | Regne Unit | Pel seu treball en la malària, mitjançant el qual ha mostrat com entra en l'organisme i per tant ha establert els fonaments d'una reeixida investigació sobre aquesta malaltia i els mètodes per combatre-la[12] | |
1903 | Niels Ryberg Finsen | Dinamarca | Per la seva contribució al tractament de malalties, especialment lupus vulgaris, amb radiació lumínica concentrada, mitjançant el qual ha obert una nova avinguda per a la ciència mèdica[13] | |
1904 | Ivan Petróvitx Pàvlov | Imperi Rus | En reconeixement del seu treball en la fisiologia de la digestió, a través del qual el coneixement sobre aspectes vitals del seu funcionament han estat transformats i ampliats[14] | |
1905 | Robert Koch | Imperi Alemany | Per les seves investigacions i descobriments sobre la tuberculosi[15] | |
1906 | Camillo Golgi | Regne d'Itàlia | En reconeixement del seu treball en l'estructura del sistema nerviós[16] | |
Santiago Ramón y Cajal | Espanya | |||
1907 | Charles Louis Alphonse Laveran | França | En reconeixement del seu treball en el paper jugat pels protozous en les malalties[17] | |
1908 | Ilià Ilitx Métxnikov | Imperi Rus | En reconeixement del seu treball en el sistema immunitari[18] | |
Paul Ehrlich | Imperi Alemany | |||
1909 | Emil Theodor Kocher | Suïssa | Pel seu treball en la fisiologia, patologia i cirurgia de la glàndula tiroide[19] | |
1910 | Albrecht Kossel | Imperi Alemany | En reconeixement de les seves contribucions al nostre coneixement de la química cel·lular, realitzat mitjançant el seu treball en proteïnes, incloent les substàncies nuclèiques[20] | |
1911 | Allvar Gullstrand | Suècia | Pel seu treball en la diòptrica del ull[21] | |
1912 | Alexis Carrel | França | Pel seu treball en les sutures vasculars i el trasplantament de vasos sanguinis i òrgans[22] | |
1913 | Charles Richet | Per la seva feina en l'anafilaxi[23] | ||
1914 | Robert Bárány | Imperi Austrohongarès | Per la seva feina en la fisiologia i patologia del sistema vestibular[24] | |
1915 | No concedit[25][26] | |||
1916 | ||||
1917 | ||||
1918 | ||||
1919 | Jules Bordet | Bèlgica | Pels seus descobriments sobre la immunitat[27] | |
1920 | Schack August Steenberg Krogh | Dinamarca | Pel seu descobriment del mecanisme de regulació del motor capil·lar[28] | |
1921 | No concedit[29][30] | |||
1922 | Archibald Vivian Hill | Regne Unit | Pel seu descobriment sobre la producció de calor en el múscul[31] | |
Otto Fritz Meyerhof | Alemanya | Pel seu descobriment de la relació fixa entre el consum de oxigen i el metabolisme de l'àcid làctic en el múscul[31] | ||
1923 | Frederick Grant Banting | Canadà | Pel descobriment de la insulina[32] | |
John James Richard Macleod | ||||
1924 | Willem Einthoven | Països Baixos | Pel descobriment del mecanisme d'electrocardiograma[33] | |
1925 | No concedit[29][34] | |||
1926 | Johannes Andreas Grib Fibiger | Dinamarca | Per les seves investigacions sobre la hipòtesi inflamatòria en l'etiopatogènia del càncer per Spiroptera carcinoma[35] | |
1927 | Julius Wagner-Jauregg | Àustria | Pel seu descobriment sobre el valor terapèutic de la inoculació de la malària en el tractament de la demència paral·lítica[36] | |
1928 | Charles Jules Henri Nicolle | França | Pel seu treball amb el tifus[37] | |
1929 | Christiaan Eijkman | Països Baixos | Pel seu descobriment en el camp de les vitamines antineurítiques[38] | |
Frederick Gowland Hopkins | Regne Unit | Pels seus descobriment en el camp de les vitamines d'estimulació del creixement[38] | ||
1930 | Karl Landsteiner | Àustria | Pel seu descobriment dels grups sanguinis humans[39] | |
1931 | Otto Heinrich Warburg | Alemanya | Per les seves investigacions sobre el citocrom en la respiració cel·lular[40] | |
1932 | Charles Scott Sherrington | Regne Unit | Pels seus descobriments relacionats amb les funcions de les neurones[41] | |
Edgar Douglas Adrian | ||||
1933 | Thomas Hunt Morgan | Estats Units | Pels seus descobriments sobre el paper jugat pel cromosoma en la herència genètica[42] | |
1934 | George Hoyt Whipple | Pels seus descobriments relacionats amb el tractament del fetge en casos d'anèmia[43] | ||
George Richards Minot | ||||
William Parry Murphy | ||||
1935 | Hans Spemann | Alemanya | Pel descobriment de l'efecte conegut com inducció embriològica[44] | |
1936 | Henry Hallett Dale | Regne Unit | Pels seus estudis sobre l'excitació i transmissió química dels impulsos nerviosos[45] | |
Otto Loewi | Àustria | |||
1937 | Albert Szent-Györgyi von Nagyrapolt | Regne d'Hongria | Pel seu descobriment relacionat amb els processos de combustió biològica, amb especial referència a la vitamina C i a la catàlisi dels àcids fumàrics[46] | |
1938 | Corneille Jean François Heymans | Bèlgica | Pel seu descobriment del paper jugat pel si carotidi i els mecanismes aòrtics en la regulació de la respiració[47] | |
1939 | Gerhard Domagk | Alemanya nazi | Pel descobriment de la sulfonamida prontosil, primera droga efectiva contra les infeccions bacterines[48] | |
1940 | No concedit degut a l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi[49][29] | |||
1941 | ||||
1942 | ||||
1943 | Carl Peter Henrik Dam | Dinamarca | Pel seu descobriment de la vitamina K[50] | |
Edward Adelbert Doisy | Estats Units | Pel seu descobriment de la naturalesa química de la vitamina K[50] | ||
1944 | Joseph Erlanger | Pels seus descobriments sobre les funcions altament diferenciades de les fibres nervioses[51] | ||
Herbert Spencer Gasser | ||||
1945 | Alexander Fleming | Regne Unit | Pel descobriment de la penicil·lina i el seu efecte curatiu en diverses malalties infeccioses[52] | |
Ernst Boris Chain | ||||
Howard Walter Florey | Austràlia | |||
1946 | Hermann Joseph Muller | Estats Units | Pels seus estudis sobre l'acció dels raigs X que produeixen mutacions i de l'acció de les radiacions en cèl·lules[53] | |
1947 | Carl Ferdinand Cori | Pel seu descobriment del mecanisme de la conversió catalítica del glucogen[54] | ||
Gerty Theresa Cori | ||||
Bernardo Alberto Houssay | Argentina | Pel seu treball de la influència del lòbul anterior de la hipòfisi en la distribució de la glucosa en el cos, d'importància per al desenvolupament de la diabetis[54] | ||
1948 | Paul Hermann Müller | Suïssa | Pel seu descobriment de l'alta eficàcia del DDT com a verí de contacte en tractament de artròpodes[55] | |
1949 | Walter Rudolf Hess | Pel seu descobriment de l'organització funcional del mesencèfal com a coordinador de les activitats dels òrgans interns[56] | ||
António Caetano Egas Moniz | Portugal | Pel seu descobriment del valor terapèutic de la lobotomia en determinades psicosis[56] | ||
1950 | Philip Showalter Hench | Estats Units | Pels seus estudis de les hormones de la escorça suprarenal, i la seva estructura i efectes biològics[57] | |
Edward Calvin Kendall | ||||
Tadeusz Reichstein | Polònia Suïssa | |||
1951 | Max Theiler | Sud-àfrica | Pels seus descobriments sobre la febre groga i com combatre-la[58] | |
1952 | Selman Abraham Waksman | Estats Units | Pel seu descobriment de l'estreptomicina, el primer antibiòtic efectiu contra la tuberculosi[59] | |
1953 | Hans Adolf Krebs | Regne Unit | Pel seu descobriment del cicle de l'àcid cítric[60] | |
Fritz Albert Lipmann | Estats Units | Pel descobriment del coenzim A i la seva importància en el metabolisme intermedi[60] | ||
1954 | John Franklin Enders | Pels seus estudis de l'habilitat del virus de la poliomielitis per viure en cultius de diversos tipus de teixits[61] | ||
Frederick Chapman Robbins | ||||
Thomas Huckle Weller | ||||
1955 | Axel Hugo Theodor Theorell | Suècia | Pels seus descobriments sobre la naturalesa i manera d'actuació dels enzims oxidants[62] | |
1956 | André Frédéric Cournand | França | Pel desenvolupament del cateterisme cardíac i la caracterització d'un nombre de cardiopaties[63] | |
Werner Forssmann | RFA | |||
Dickinson W. Richards | Estats Units | |||
1957 | Daniel Bovet | Itàlia | Pels seus descobriments sobre alguns compostos sintètics que inhibeixen l'acció d'algunes substàncies corporals i especialment per la seva acció en els sistemes vasculars i músculs esquelètics[64] | |
1958 | George Wells Beadle | Estats Units | Pels seus treballs sobre els processos químics controlats per gens[65] | |
Edward Lawrie Tatum | ||||
Joshua Lederberg | Pels seus descobriments sobre la recombinació genètica i l'organització del material genètic de les bacteries[65] | |||
1959 | Arthur Kornberg | Pel seu descobriment dels mecanismes de la síntesi biològica dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic[66] | ||
Severo Ochoa | Espanya Estats Units | |||
1960 | Frank Macfarlane Burnet | Austràlia | Pels seus descobriments sobre la tolerància immunològica adquirida[67] | |
Peter Brian Medawar | Regne Unit | |||
1961 | Georg von Békésy | Estats Units | Pels seus descobriments del mecanisme físic de l'estimulació en el còlera[68] | |
1962 | Francis Harry Compton Crick | Regne Unit | Pels seus descobriments sobre l'estructura molecular dels àcids nucleics i la seva importància per a la transferència d'informació en la matèria viva[69] | |
James Dewey Watson | Estats Units | |||
Maurice Hugh Frederick Wilkins | Nova Zelanda Regne Unit | |||
1963 | John Carew Eccles | Austràlia | Pels seus descobriments sobre els mecanismes iònics de l'excitació i inhibició de la membrana de les cèl·lules de les parts perifèriques i centrals del nervi[70] | |
Alan Lloyd Hodgkin | Regne Unit | |||
Andrew Fielding Huxley | Regne Unit | |||
1964 | Konrad Bloch | Estats Units | Pels seus descobriments sobre el mecanisme i regulació del metabolisme del colesterol i els àcids grassos[71] | |
Feodor Lynen | RFA | |||
1965 | François Jacob | França | Pels seus descobriments sobre el control genètic de la síntesi d'enzims i la síntesi de virus[72] | |
André Lwoff | ||||
Jacques Monod | ||||
1966 | Peyton Rous | Estats Units | Pel seu descobriment dels virus inductors de tumors[73] | |
Charles Brenton Huggins | Pels seus descobriment sobre el tractament hormonal del càncer de pròstata[73] | |||
1967 | Ragnar Granit | Finlàndia Suècia |
Pels seus descobriments sobre els processos fisiològics visuals primaris a l'ull[74] | |
Haldan Keffer Hartline | Estats Units | |||
George Wald | ||||
1968 | Robert W. Holley | Per la seva interpretació del codi genètic i la seva funció en la síntesi de proteïnes[75] | ||
Har Gobind Khorana | Índia | |||
Marshall W. Nirenberg | Estats Units | |||
1969 | Max Delbrück | Pels seus descobriments sobre el mecanisme de replicació i l'estructura genètica dels virus[76] | ||
Alfred D. Hershey | ||||
Salvador E. Luria | Itàlia | |||
1970 | Julius Axelrod | Estats Units | Pels seus descobriments sobre els neurotransmissors i el mecanisme del seu emmagatzematge, alliberament i inactivació[77] | |
Ulf von Euler | Suècia | |||
Bernard Katz | Regne Unit | |||
1971 | Earl Wilbur Sutherland Jr. | Estats Units | Pels seus descobriments sobre els mecanismes d'acció de les hormones[78] | |
1972 | Gerald M. Edelman | Pels seus descobriments sobre l'estructura química dels anticossos[79] | ||
Rodney R. Porter | Regne Unit | |||
1973 | Karl von Frisch | RFA | Pels seus descobriments sobre l'organització i expressió de models de comportament individual i social en l'etologia[80] | |
Konrad Lorenz | Àustria | |||
Nikolaas Tinbergen | Regne Unit | |||
1974 | Albert Claude | Bèlgica | Pels seus descobriments sobre l'organització estructural i funcional de la cèl·lula[81] | |
Christian de Duve | Bèlgica | |||
George E. Palade | Estats Units | |||
1975 | David Baltimore | Pels seus descobriments sobre la interacció entre els virus tumorigènics i el material genètic de la cèl·lula[82] | ||
Renato Dulbecco | ||||
Howard Martin Temin | ||||
1976 | Baruch S. Blumberg | Pels seus descobriments sobre nous mecanismes de l'origen i disseminació de malalties infeccioses[83] | ||
Danel Carlton Gajdusek | ||||
1977 | Roger Guillemin | Pels seus descobriments sobre la producció de l'hormona peptídica del cervell[84] | ||
Andrew Schally | ||||
Rosalyn Yalow | Pel desenvolupament de radioimmunoassaigs d'hormones peptídiques[84] | |||
1978 | Werner Arber | Suïssa | Pel descobriment dels enzims de restricció i la seva aplicació a problemes de genètica molecular[85] | |
Daniel Nathans | Estats Units | |||
Hamilton O. Smith | ||||
1979 | Allan M. Cormack | Pel desenvolupament de la tomografia axial computada[86] | ||
Godfrey N. Hounsfield | Regne Unit | |||
1980 | Baruj Benacerraf | Veneçuela Estats Units |
Pels seus descobriments sobre les estructures de la superfície cel·lular determinades genèticament que regulen les reaccions immunològiques[87] | |
Jean Dausset | França | |||
George D. Snell | Estats Units | |||
1981 | Roger W. Sperry | Pels seus descobriments sobre l'especialització funcional dels hemisferis cerebrals[88] | ||
David H. Hubel | Pels seus descobriments sobre el processament de la informació en el sistema visual[88] | |||
Torsten N. Wiesel | Suècia | |||
1982 | Sune K. Bergström | Pels seus descobriments sobre les prostaglandines i substàncies actives biològiques relacionades actives[89] | ||
Bengt I. Samuelsson | ||||
John R. Vane | Regne Unit | |||
1983 | Barbara McClintock | Estats Units | Pel seu descobriment dels elements genètics mòbils[90] | |
1984 | Niels K. Jerne | Dinamarca | Per les teories sobre l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunitari i el descobriment del principi de producció d'anticossos monoclonals[91] | |
Georges J.F. Köhler | RFA | |||
César Milstein | Argentina Regne Unit | |||
1985 | Michael S. Brown | Estats Units | Pels seus descobriments sobre la regulació del metabolisme del colesterol[92] | |
Joseph L. Goldstein | ||||
1986 | Stanley Cohen | Pels seus descobriments dels factors de creixement[93] | ||
Rita Levi-Montalcini | Itàlia Estats Units | |||
1987 | Susumu Tonegawa | Japó | Pel seu descobriment del fonament genètic de la formació d'una àmplia varietat d'anticossos[94] | |
1988 | James W. Black | Regne Unit | Pels seus descobriments d'importants principis en el tractament amb fàrmacs[95] | |
Gertrude B. Elion | Estats Units | |||
George H. Hitchings | ||||
1989 | J. Michael Bishop | Pels seus descobriments de l'origen cel·lular dels oncogens retrovirals[96] | ||
Harold E. Varmus | ||||
1990 | Joseph Edward Murray | Pels seus descobriments sobre el trasplantament cel·lular i d'òrgans en el tractament de malalties humanes[97] | ||
E. Donnall Thomas | ||||
1991 | Erwin Neher | Alemanya | Pels descobriments sobre la funció dels canals iònics en les cèl·lules[98] | |
Bert Sakmann | ||||
1992 | Edmond H. Fischer | Suïssa Estats Units |
Pels seus descobriments sobre la fosforilació reversible de les proteïnes com a mecanisme de regulació biològica[99] | |
Edwin G. Krebs | Estats Units | |||
1993 | Richard J. Roberts | Regne Unit | Pels seus descobriments sobre els gens interromputs[100] | |
Phillip A. Sharp | Estats Units | |||
1994 | Alfred G. Gilman | Pel seu descobriment de les proteïnes G i la seva funció en la transducció de senyal en les cèl·lules[101] | ||
Martin Rodbell | ||||
1995 | Edward B. Lewis | Pels seus descobriments sobre el control genètic de les primeres etapes del desenvolupament embrionari[102] | ||
Christiane Nüsslein-Volhard | Alemanya | |||
Eric F. Wieschaus | Estats Units | |||
1996 | Peter C. Doherty | Austràlia | Pels seus descobriments sobre la resposta immunitària de les cèl·lules en front a l'atac d'organismes infecciosos[103] | |
Rolf M. Zinkernagel | Suïssa | |||
1997 | Stanley B. Prusiner | Estats Units | Pel descobriment del prió com a partícula infecciosa proteica[104] | |
1998 | Robert F. Furchgott | Pels seus treballs sobre el paper de l'òxid nítric al sistema cardiovascular[105] | ||
Louis J. Ignarro | ||||
Ferid Murad | ||||
1999 | Günter Blobel | Per descobrir que les proteïnes tenen senyals intrínseques que governen el seu transport i situació en la cèl·lula[106] | ||
2000 | Arvid Carlsson | Suècia | Pels seus descobriments sobre la transducció de senyal al sistema nerviós[107] | |
Paul Greengard | Estats Units | |||
Eric Richard Kandel | ||||
2001 | Leland H. Hartwell | Pels seus descobriments de reguladors clau del cicle cel·lular[108] | ||
Tim Hunt | Regne Unit | |||
Paul M. Nurse | ||||
2002 | Sydney Brenner | Per les seves investigacions sobre la regulació del desenvolupament dels òrgans i la mort cel·lular programada[109] | ||
H. Robert Horvitz | Estats Units | |||
John E. Sulston | Regne Unit | |||
2003 | Paul Lauterbur | Estats Units | Pels seus descobriments sobre la imatge per ressonància magnètica[110] | |
Peter Mansfield | Regne Unit | |||
2004 | Richard Axel | Estats Units | Pels seus descobriments dels receptors odorants i l'organització del sistema olfactiu[111] | |
Linda B. Buck | ||||
2005 | Barry J. Marshall | Austràlia | Pel seu descobriment del bacteri Helicobacter pylori i el seu paper en la úlcera d'estómac i la gastritis[112] | |
J. Robin Warren | ||||
2006 | Andrew Z. Fire | Estats Units | Pel seu descobriment de la ribointerferencia, el silenciament de gens mitjançant l'ARN[113] | |
Craig C. Mello | ||||
2007 | Mario R. Capecchi | Pels seus descobriments dels principis per introduir modificacions genètiques específiques en ratolins mitjançant l'ús de cèl·lules mare[114] | ||
Martin J. Evans | Regne Unit | |||
Oliver Smithies | Estats Units | |||
2008 | Harald zur Hausen | Alemanya | Pel descobriment del virus del papil·loma humà causant del càncer cervical[115] | |
Françoise Barré-Sinoussi | França | Pel descobriment del virus de la immunodeficiència humana[115] | ||
Luc Montagnier | ||||
2009 | Elizabeth Blackburn | Estats Units Austràlia |
Pel descobriment de l'enzim telomerasa i com els cromosomes estan protegits per telòmers[116] | |
Carol W. Greider | Estats Units | |||
Jack W. Szostak | Estats Units Regne Unit | |||
2010 | Robert Edwards | Regne Unit | Pel desenvolupament de la fecundació in vitro[117] | |
2011 | Bruce Beutler | Estats Units | Per les seves aportacions en l'àmbit de la immunologia i les vacunes[118] | |
Jules A. Hoffmann | França | |||
Ralph M. Steinman | Canadà | |||
2012 | Sir John B. Gurdon | Regne Unit | Per descobrir la forma de transformar cèl·lules madures en pluripotents[119][120] | |
Shinya Yamanaka | Japó | |||
2013 | James E. Rothman | Estats Units | Pel seu descobriment del mecanisme que regula el transport cel·lular[121] | |
Randy W. Schekman | Estats Units | |||
Thomas C. Südhof | Estats Units Alemanya | |||
2014 | May-Britt Moser | Noruega | Pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell[122] | |
Edvard I. Moser | Noruega | |||
John O'Keefe | Estats Units | |||
2015 | ||||
William C. Campbell | Irlanda | Pels seus descobriments d'una nova teràpia contra les infeccions causades per paràsits[123] | ||
Satoshi Ōmura | Japó | |||
Youyou Tu | República Popular de la Xina | Pels seus descobriments d'una nova teràpia contra la malària[123] | ||
2016 | Yoshinori Ohsumi | Japó | Pels seus descobriments dels mecanismes de l'autofàgia[124] | |
2017 | Jeffrey C. Hall | Estats Units | Pels seus descobriments dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià[125] | |
Michael Rosbash | ||||
Michael W. Young | ||||
2018 | James P. Allison | Estats Units | Per descobrir com s'utilitzen les nostres propietats cèl·lules per combatre el càncer[126] | |
Tasuku Honjo | Japó | |||
2019 | William Kaelin | Estats Units | Pels seus descobriments sobre com es coneixen les cèl·lules i s'adapten a l'oxigen general disponible[127] | |
Peter Ratcliffe | Regne Unit | |||
Gregg Semenza | Estats Units | |||
2020 | Harvey J. Alter | Estats Units | Pel descobriment i les contribucions decisives sobre l'Hepatitis C que ha permès salvar milions de vides[128] | |
Michael Houghton | Regne Unit | |||
Charles M. Rice | Estats Units | |||
2021 | David Julius | Estats Units | Pel descobriment dels receptors de la temperatura i el tacte[129] | |
Ardem Patapoutian | Estats Units Líban | |||
2022 | Svante Pääbo | Suècia | Pels seus descobriments en l'àmbit del genoma d'homínids extingits i l'evolució humana[130] | |
2023 | Katalin Karikó | Hongria | Pels seus descobriments en relació a les modificacions de bases de nucleòsids que han fet possible el desenvolupament efectiu de vacunes d'ARNm contra la COVID-19" [131] | |
Drew Weissman | Estats Units |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Computant el nombre de guardonats amb un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina és Estats Units, seguit del Regne Unit:
Estat | Número de guardonats |
---|---|
Estats Units | 100 |
Regne Unit | 31 |
Alemanya | 16,5 |
França | 10 |
Suècia | 9 |
Suïssa | 6,5 |
Austràlia | 6 |
Dinamarca | 5 |
Àustria | 5 |
Bèlgica | 4 |
Japó | 5 |
Itàlia | 2,5 |
Canadà | 2 |
Països Baixos | 2 |
Rússia | 2 |
Noruega | 2 |
Hongria | 2 |
Argentina | 1,5 |
Espanya | 1,5 |
Portugal | 1 |
Sud-àfrica | 1 |
Irlanda | 1 |
República Popular de la Xina | 1 |
Nova Zelanda | 0,5 |
Polònia | 0,5 |
Veneçuela | 0,5 |
Referències
[modifica]- ↑ «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lindsten, Jan y Nils Ringertz. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine, 1901–2000*» (en anglès). Nobel Foundation, 2001. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Amounts» (en anglès). Nobelprize.org. Arxivat de l'original el 2008-07-31. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. Arxivat de l'original el 2008-08-22. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ Levinovitz, Agneta Wallin. Imperial College Press i World Scientific Publishing. The Nobel Prize: The First 100 Years (en anglès), 2001, p. 22. ISBN 981-02-4664-1.
- ↑ «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 17 març 2012].
- ↑ Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize (en anglès), 1983. ISBN 9780862541118.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1901» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1902» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1903» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1904» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1905» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1909» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1911» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1912» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1913» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1914» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1915». Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ Shalev, Baruch Aba. The Americas Group. 100 years of Nobel prizes (en anglès). Third, 2005. ISBN 9780935047370.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1919» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1920» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Feldman, Burton. Arcade Publishing. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige (en anglès), 2001. ISBN 1559705922.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1921» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 31,0 31,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1922» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1924» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1925» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1926» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1927» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1928» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 38,0 38,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1930» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1931» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1932» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1933» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1934» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1935» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1937» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1938» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1939» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1940» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 50,0 50,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1943» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1945» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1946» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 15 novembre 2010].
- ↑ 54,0 54,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1947» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1948» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 56,0 56,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1949» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1951» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1952» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 60,0 60,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1955» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1957» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 65,0 65,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1959» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1963» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1964» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 73,0 73,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1966» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1968» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1969» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1970» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1971» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1972» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1973» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1975» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1976» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 84,0 84,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1977» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1979» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1980» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 88,0 88,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1982» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1983» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1984» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1985» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1986» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1987» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1988» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1989» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1990» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1991» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1992» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1993» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1994» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1996» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1997» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1998» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1999» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2000» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2001» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2002» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2003» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2004» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2005» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2006» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2007» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ 115,0 115,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2008» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2009» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2010» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2011» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2012» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 9 novembre 2012].
- ↑ «El Nobel premia el descobriment de les cèl·lules reprogramables per convertir-se en qualsevol tipus de teixit». 324.cat, 08-10-2012. [Consulta: 9 octubre 2012].
- ↑ «Rothman, Schekman i Südhof, Premi Nobel de Medicina». 324.cat, 07-10-2013 [Consulta: 7 octubre 2013].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2014» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 6 octubre 2014].
- ↑ 123,0 123,1 «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2015» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 6 octubre 2015].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2016» (en anglès). Nobel Foundation, 03-10-2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2017» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ «Nobel de Medicina: los inmunólogos James P. Allison y Tasuku Honjo ganan el premio por descubrir cómo usar nuestras propias células para combatir el cáncer». BBC News, 01-10-2018 [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «Nobel de Medicina: cómo las células perciben el oxígeno, la investigación por la que William Kaelin, Peter Ratcliffe y Gregg Semenza ganaron el premio». BBC News, 19-10-2007 [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «Nobel Prize for Medicine goes to Hepatitis C discovery». BBC News, 05-10-2020 [Consulta: 6 octubre 2019].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2021» (en anglès). Nobel Foundation, 04-10-2021 [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2022» (en anglès). Nobel Foundation, 03-10-2022. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2023» (en anglès). Nobel Foundation, 02-10-2023. [Consulta: 2 octubre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial de la Reial Academia de les Ciències de Suècia Arxivat 2008-12-16 a Wayback Machine. (anglès)
- Web oficialde la Fundació Nobel (anglès)